ENTREVISTA a LUIS MARÍA DELUPI, MÉDICO especialista en ALIMENTACIÓN CONSCIENTE

Dijo Hipócrates:

Que tu medicina sea tu alimento, y el alimento tu medicina.

Després, no se perquè, els metges van deixar de donar-li importància a l’alimentació però segueixen fent el jurament hipocràtic. Ironic oi?

Aquí va un vídeo, de tants, amb un metge tradicional occidental que desperta a la veritat, així ens ho explica:

https://app.box.com/s/f8z869gbjek483twmq1r

No he pogut engantxar el video, help! Embed no funciona

El poder curativo de los alimentos – Annemarie Colbin

Us recomano aquest llibre   ↓↓↓↓

el poder curativo de los alimentos: nutricion, autocuracion y bie nestar-anne marie colbin-9788479270667

Us porto un llibre que m’ha ensenyat moltíssim, no sobre nutrició  i tecnicismes, sinó sobre el sentit comú que podem tenir a l’hora d’alimentar-nos. Un concepte d’entendre l’alimentació obert i lògic. El missatge, o la moralitat, que m’emporto de l’autora és que la millor alimentació per a cada persona la sap cadascú, hem d’aprendre a escoltar el nostre cos quan ens diu si li ha sentat bé o no un àpat. Així de senzill i de complicat.

 

La qüestió es tenir la ment oberta a tots els aliments, no imposar-nos cap dieta, sinó adquirir uns habits alimentaris que ens son favorables de forma personalitzada.

 

Buscant sempre l’aliment més viu i natural; si busquem la lògica del que menjaríem de forma “natural” seria el fruit de temporada i de proximitat. Aquesta és la senzillesa,

menjar el que produeix la terra del teu voltant t’integra en aquesta terra. I menjar el que produeix en la estació que vius et proporciona equilibri.

 

El concepte occidental de la nutrició separa els aliments en parts: hidrats de carboni, proteïnes, minerals, vitamines, greixos, fibra… i ho analitzem tot per separat, i a partir d’aquí en traiem conclusions i elaborem dietes i recomanacions. Ni tant sols el metges, coneixedors en profunditat del cos humà, tenen com a assignatura important a la carrera el coneixement de l’alimentació.

 

Però ja ens va ensenyar la Gestalt cap als anys 60 que “el tot és més que la suma de les parts“, i aquest és un dels conceptes clau que ens ve a explicar Annemarie Colbin en aquest llibre. Ens obre la porta a la comprensió de l’alimentació a partir d’elements sencers i no les seves parts.